LA BELLA DORMIENT
el 11 abr En: Reseñas de obras de teatro - sin comentarios
La Bella Dorment del Bosc, de la Cia. de Ballet David Campos, és una visió d'aquest ballet clàssic en la que és recrea el somni que va tenir la Princesa Aurora. Sabem, segons explica el conte de Perrault, que la Princesa, fruït d'un malefici, va dormir un son de cent anys, però aquest conte, mai ens va explicar que va somiar la jove Aurora..
Direcció i coreografia: David Campos
Director adjunt i mestra de ball: Irene Sabas
Musica original: Piotr I. Tchaikovsky
Coreografia original: Marius Petipa
Adaptació musical: Llorenç Peris
Escenografia: Odeon / Teatrerya
Vídeo: Tatiana Halbach (dslnc)
Disseny de producció: Enric Molner
Direcció tècnica: Antonio Hernández
Intèrprets: Ballet de Santa Coloma de Gramenet - David Campos
Cap representació d'aquest relat ens descobreix el que experimenta la Princesa durant aquest llarg son. Ni el ballet original creat per Petipà, ni la coneguda pel
- lícula animada de Walt Disney, ni tant sols, les diferents versions que s'han realitzat en dansa i teatre, aprofundeixen en aquest episodi tant concret de la història.
Amb un plantejament escènic gens convencional, en el que es fonen el llenguatge del cinema i la dansa, David Campos vol tornar a sorprendre al públic amb la seva particular proposta per el Ballet de la Bella Dorment del Bosc. El coreògraf ens planteja sense complexos una versió d'aquest clàssic universal desproveïda de tota la superficialitat tan habitual en aquestes produccions clàssiques i fa un gir, decididament essencialista, amb la història que ens vol explicar.
David Campos revisa en profunditat aquesta obra del repertori clàssic, presentant-nos una Bella Dorment molt fresca i vitalista, que transita per paisatges onírics i màgics de castells medievals i urbs contemporànies. Imatges i paisatges del somni de la protagonista, que dubtarà si allò que viu i respira es la realitat o tan sols part del malefici de la bruixa Carabosse.
La Ventafocs és una història universal que ve de molt lluny, ja en tenim notícia des del temps dels egipcis, uns 4000 anys a.C. En Charles Perrault, l’any 1697 la va popularitzar a Occident. Tots hem passat, en alguns moments de les nostres vides, per la "síndrome Ventafocs", és a dir, tots volem fugir de la nostra pròpia realitat i experimentar el canvi que suposa… "quan la fortuna travessa la porta de casa teva i et besa la galta”. La Ventafocs és un somni col•lectiu que genera i generarà mirades i maneres diverses d'explicar-ho. Avui l’explicarem cantant, amb una música meravellosa del gran compositor Gioachino Rossini. Els personatges, les accions i situacions creen un món de contrastos i xocs, on la comicitat hi és present d'una manera palesa. Joan Font . GRAN TEATRE DEL LICEU – COMEDIANTS LA VENTAFOCS
Argán, hipocondriaco absoluto, solo se siente seguro rodeado de médicos y enfermeras, pero por las casualidades de la vida le han ingresado en la misma clínica, misma planta, misma habitación donde murió su único hemano unos años atrás; lo que provocará extrañas apariciones y complicidades inesperadas ante la incredulidad del médico y de la enfermera que lo cuidan, pero sobre todo de su hija, que esconde oscuras intenciones económicas. El juez de la otra cama de la habitación, que no para de gesticular a causa de la enfermedad que padece, es el único testigo de la conjura de unos y otros.
