LA MONTAÑA VERDE

Voy a presentarme: soy una letra del alfabeto, una de las últimas, quiero reivindicar mi derecho a estar en determinadas palabras, porque existe una rival que me quita siempre el puesto, y la verdad es que no entiendo por qué los estudiantes nos confunden, si somos totalmente diferentes. Mi rival es alta y barrigona, mientras que yo soy baja y angulosa. Además, el profesor sanciona restando puntos por tener esta confusión. Por tanto, aviso: si no me utilizan en el lugar adecuado, se arriesgan a perder nota en sus exámenes. Firmado "La V"

Lo escribo, no lo escribo, lo escribo, no lo escribo. Lo escribo, no lo escribo. Lo escribo, no lo escribo, lo escribo, no lo escribo. Jodida margarita.

Me clavan un cuchillo, me despellejan, soy descuartizada, desangrada. ¿Por qué, Dios mío, por qué tanto sufrimiento? ¿Cómo puede haber asesinos tan crueles? ¿Por qué, por qué me tocó ser naranja?

CARLOS A. MAYA COROBA. 3º E.S.O. C: UNO MENOS

Cuando más llovía y el tráfico era monstruoso, el anciano se dispuso a cruzar la calle. Aquel coche a gran velocidad no vio el semáforo en rojo. Al día siguiente todo sería igual, solo que yo ya no vería nacer a mi nieto.

Estoy encantado con las actividades que está llevando a cabo mi hija durante el trimestre. Me parece muy bien que se tenga en cuenta lo que sabemos los padres, nuestras experiencias, tan distintas en muchos casos a las de nuestros hijos. Es cierto que en algún momento me he sentido un tanto apurado, ya que se me han preguntado cosas para las que no me había preparado una respuesta. Pero he de decir que la experiencia me ha servido no sólo para enseñar a mi hija sino para replantearme muchos temas desde un nuevo punto de vista.

 Muchas gracias por todo. Juan Tiermas

Bon dia, estic molt orgullós per poder participar en les activitats que vostès han organitzat i que possibiliten la participació del pares i mares. És per això que m'agradaria felicitar-lo per donar-me la possibilitat de transformar les meves experiències en art. Encara que he de dir que no estic massa d'acord amb respondre a algunes qüestions que, des del meu punt de vista, són personals.

 Un salut, Joan Castell  

La Bella Dorment del Bosc, de la Cia. de Ballet David Campos, és una visió d'aquest ballet clàssic en la que és recrea el somni que va tenir la Princesa Aurora. Sabem, segons explica el conte de Perrault, que la Princesa, fruït d'un malefici, va dormir un son de cent anys, però aquest conte, mai ens va explicar que va somiar la jove Aurora..  

Direcció i coreografia: David Campos
Director adjunt i mestra de ball: Irene Sabas
Musica original: Piotr I. Tchaikovsky
Coreografia original: Marius Petipa
Adaptació musical: Llorenç Peris
Escenografia: Odeon / Teatrerya
Vídeo: Tatiana Halbach (dslnc)
Disseny de producció: Enric Molner
Direcció tècnica: Antonio Hernández

Intèrprets: Ballet de Santa Coloma de Gramenet - David Campos 

Cap representació d'aquest relat ens descobreix el que experimenta la Princesa durant aquest llarg son. Ni el ballet original creat per Petipà, ni la coneguda pel

• lícula animada de Walt Disney, ni tant sols, les diferents versions que s'han realitzat en dansa i teatre, aprofundeixen en aquest episodi tant concret de la història.

Amb un plantejament escènic gens convencional, en el que es fonen el llenguatge del cinema i la dansa, David Campos vol tornar a sorprendre al públic amb la seva particular proposta per el Ballet de la Bella Dorment del Bosc. El coreògraf ens planteja sense complexos una versió d'aquest clàssic universal desproveïda de tota la superficialitat tan habitual en aquestes produccions clàssiques i fa un gir, decididament essencialista, amb la història que ens vol explicar.
David Campos revisa en profunditat aquesta obra del repertori clàssic, presentant-nos una Bella Dorment molt fresca i vitalista, que transita per paisatges onírics i màgics de castells medievals i urbs contemporànies. Imatges i paisatges del somni de la protagonista, que dubtarà si allò que viu i respira es la realitat o tan sols part del malefici de la bruixa Carabosse.

La Ventafocs és una història universal que ve de molt lluny, ja en tenim notícia des del temps dels egipcis, uns 4000 anys a.C. En Charles Perrault, l’any 1697 la va popularitzar a Occident. Tots hem passat, en alguns moments de les nostres vides, per la "síndrome Ventafocs", és a dir, tots volem fugir de la nostra pròpia realitat i experimentar el canvi que suposa… "quan la fortuna travessa la porta de casa teva i et besa la galta”. La Ventafocs és un somni col•lectiu que genera i generarà mirades i maneres diverses d'explicar-ho. Avui l’explicarem cantant, amb una música meravellosa del gran compositor Gioachino Rossini. Els personatges, les accions i situacions creen un món de contrastos i xocs, on la comicitat hi és present d'una manera palesa. Joan Font . GRAN TEATRE DEL LICEU – COMEDIANTS LA VENTAFOCS

Autors, Gioacchino Rossini Direcció, Joan Font Coreografia, Xevi Dorca Escenografia, Joan Guillés Vestuari, Joan Guillén Música, Gioacchino Rossini Direcció musical, Stanislav Angelov Disseny llums, Alberto Rodríguez

Interprets:

Cantants: Castells, Albert/Casanova, Jordi/ Pardell, Helios; Marsol, Toni/ Martínez -Agudo, Lluís; Jeroboam, Domingo / Fernandez, Xavi; Planas, Maia / López, Belén; Masllorens, Anaïs/Ortiz, Laura; Tobella, Anna/Valero, Marta/ García, Carol; Casella, Maria/Rosell, Marta.

Músics: Angelov, Stanislav / Kharitonina, Olga (piano); Santacana, Pau/ Magri, Laia (fagot)

Comprar entrades.